PLAFÓ EMOCIONAL

DATA	13/10/14
PROFESSIONALS IMPLICATS	Irene Soto, Psicòloga infantil M. Luisa Regadera, Psicopedagoga i Directora del centre Joana Mestre Cano, Adjunta de direcció i coordinación, administración i responsable de comunicació.
TASQUES ASSIGNADES	Reunió de coordinació Entrevista psicopedagoga Recepció dels nens Sessió de correcció de discalculia Sessió de correcció de lectoescriptura
OBSERVACIÓ	L’arribada al centre és molt tranquil·la cada un arriben , s’obrin ordinadors, ens reunim, es comenten alguns punts concrets de casos que es porten entre la psicòloga infantil i la psicopedagoga i tothom torna al seu despatx, allà preparem les sessions , ordenem els expedients i creem material, si aquest és necessari. La sessió de discalculia va ser molt semblant a la de dies anteriors, la que ja vaig descriure a una entrada anterior. La sessió de correcció de la lectoescriptura, entre un nen de 8 anys. Quan entre es nota com està acostumat a assistir a la consulta , se seu i a un foli d3 es dibuixa a ell mateix amb una cara molt enfadada ( l’assessora comenta que treballen un plafó emocional) a l’escola ha tingut problemes i ha discutit amb la mare i deixa ben clar que d’aquest tema no en vol parlar. Per tal de centrar i treballar l’atenció juguen amb el go no go , una tasca que implica que els participants premin un boto en resposta a un estímul diana i suprimissin la seva resposta a un estímul no diana. Aturen una estoneta a descansar i el nin, demanant permís abans continua amb el seu plafó. La sessió continua amb un grapat d’exercicis de velocitat  lectora, al llarg de la sessió el nen aconsegueix relaxar-se , en tot moment  va afegint cosetes al plafó. Finalitza la sessió i la mare entra i programen junts el que es treballarà des de casa.
REFLEXIÓ	Cada vegada me trobo més còmoda dins la consulta amb el nens, avui m’agradaria comentar-vos que me va cridar l’atenció que  quan treballaven la lectoescriptura, la psicopedagoga i el nen feien servir la gesticulació dels sons, quan vaig arribar a casa, tafanejant els apunts vaig trobar: “ Sembla demostrat en alumnes de preescolar d’alt risc que si se’ls instrueix en habilitats de consciència fonològica, el seu nivell de lectura millora. Vegeu l. Lundberg i altres (1989) i Dellior i P. Tudela (1994). També si entrenem els alumnes dislèctics en habilitats fonològiques, el seu rendiment es la lectura millora. Vegeu B.W Wise i altres (1992) i M.I Rueda i altre (1990)” Aquest nen va entrar al centre en 4 anys amb problemes de llenguatge, penso que la seva mare va ser molt encertada ja que passat l’edat dels 5 anys, si no s’hagués atès el problema de manera professional, el defecte s’hagués fet crònic , els òrgans fonatòris perden plasticitat i la seva correcció cada vegada és més difícil i evidentment pot dur retràs escolar, per tant és important dur una labor conjunta i pluridimencional per aconseguir la integració total del nin. -Serón Muñoz, J.M.; Aguilar Villagran, M. (1992) Psicopedagogia de la comunicación y el lenguaje. Madrid: Eos -EUGENIO GONZÁLEZ et al. (1995) Necesidades  educativas especiales. Editorial CCS. Madrid