CONCLOENT

CONCLUSIÓ FINAL

En aquests mesos estic acompanyant a la psicopedagoga amb la seva tasca. En un primer moment me va envair la necessitat d’agafar tots els apunts i tornar a repassar assignatura per assignatura. La recerca d’informació i anàlisi la vaig canalitzar cap al tipus de població que acudeix al centre.

He tingut l’oportunitat de veure en un lloc real tot allò que tan sols era teoria per a mi. Hem fet moltes de coses, però per a les característiques del centre allò que més hem treballat  és la interacció directa i individual de nins i nines amb dificultats d’aprenentatge. Tots ells acudeixen a consulta amb les seves famílies per tal de solucionar  o minimitzar els problemes que l’escola les suposa. D’aquí que l’objectiu principal de la psicopedagoga sigui el de garantir el desenvolupament personal i socials dels infants, potenciant totes les capacitats que confonen la personalitat (cognitives, motrius...)

Els dies que m’aporten sensacions o experiències noves, aprofito per fer una entrada al meu bloc, aquesta tasca em permet reflexionar i analitzar allò que estic fent. M’he implicat molt més del que tenia previst, perquè estic gaudint del que faig, però un cert  sentiment de culpabilitat m’envaeix evers la meva família. Quanta paciència tenen amb mi!

Dins el marc teòric del constructivisme estic basant les meves pràctiques, i dic això perquè fem feina amb equip i reflexionem i analitzant.

No fa falta ni dir que aquesta experiència és del tot enriquidora i me permet adquirir noves competències i posar en practica la teoria de tot allò que he après aquests darrers anys.

 Allò que més observo é com identifiquen i es crea un perfil dels nins i nines  que venen a assessorar-se. Allà on estic intervenint de manera més directa  és elaborant material de suport utilitzant totes les possibilitats que les noves tecnologies en brinden.

És molt interesant el procés de detecció definició i consens que realitza l’equip multidisciplinari del centre.

Què he trobat a faltar?, els contactes més directes amb els centres educatius, moltes vegades l’única informació que disposem és l’entrevista escrita que les famílies porten a l’escola perquè les hi emplenin.

Què m’ha costat més? Excessiva empatia amb les famílies. Som mare de dos nins i tal vegada aquesta condició m’apropa més als pares i mares que cerquen el que és millor pels seus fills. Les miro amb molt de respecte i m’impressiono com obren les orelles i els ulls escoltant tot allò que és aconsellable fer per ajudar als infants. M’emociona que agraeixin les petites passes que els seus fills van fent i tot plegat m’omple d’energia pe seguir fent, treballant i formant-me.

MONTON, M.J., REDÓ, M. (1996). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos y utilización. En C. Monereo i Isabel Solé (coords.). El    asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza.

 DOMINGO,J.,FERNANDEZ, J.,NAVAS,J.L.,PEÑAFIEL, F.(2006) La intervención en educación especial :propuestas desde la práctica. Madrid.CCS

 LUQUE,D.: Orientación educativa e intervención psicopedagògica en el alumnado con discapacidad.anàlisis de casos prácticos.Málaga.Aljibe.

LES FAMILIES

DATA	27/11/14
PROFESSIONALS IMPLICATS	Irene Soto, Psicòloga infantil Psicòloga infantil aliena al centre M. Luisa Regadera, Psicopedagoga i Directora del centre Joana Mestre Cano, Adjunta de direcció i coordinació, administració i responsable de comunicació.
TASQUES ASSIGNADES	Breu reunió de coordinació Entrevista psicopedagoga Sessió de reeducació de lectoescriptura. (CasA) Sessió reeducació de lectoescriptura i d’autocontrol.(CasB) Sessió amb una nena d’altes capacitats(CasC) Redacció d’informes
OBSERVACIÓ	Totes les entrades m´he basat a explicar i reflexionar sobre les sessions i característiques dels nins. Avui m’agradaria dedicar-la a les famílies. La psicopedagoga abans de qualsevol de les sessions rep als pares, de manera breu parlen com ha anat la setmana i si els preocupa alguna cosa en concret. I després de les sessions els acomiada explicant el que s’ha fet i com ha anat. Per no citar el nom del nen o la nena avui he posat cas A, B i C. En el cas A, la mare està molt contenta dels resultats que el nen està obtenint  a l’escola. La Maria Lluïsa li explica el que farà a la sessió d’avui. A l’acomiadament li conta com ha anat i uns exercicis per fer a casa i li recorda la necessitat de marcar un temps d’estudi a casa, pausats per descansos. El cas B, Els pares demanden la necessitat d’una segona entrevista amb la tutora del nen, conten que aquesta està desbordada, la Psicopedagoga recomana que han d’estar tranquils i han de tenir paciència, no beneficia al nen aquests missatges negatius. La Lluïsa aconsella que que parlin amb la mestra del seu fill i que li facin saber que es posarà en contacte amb ella per comunicar-li el pla que hem posat en marxa amb el nen i les estratègies que emprem i per altre banda els aconsella que col·laborin amb ella  per tal de resoldre el problemes que vagin sorgint. En el Cas C la preocupació dels pares radica amb el comportament de la filla, l’actitud que té amb la seva germana petita i la mala relació amb la mare; la descriu com a desafiant i de menyspreu. L’assessora li recorda que a pesar de la seva capacitat cognitiva, no deixa de ser una nina i necessita afecte i a més la seves emocions son iguals que els altres infants de la seva edat.
REFLEXIÓ	L’amabilitat amb els pares es fonamental, pel que he pogut observar és molt important que les famílies adoptin una actitud positiva davant els nins i nines. Ells són qui ha de donar exemple. S’han d’establir acords amb la família sempre a benefici de l’infant. Els objectius han de ser clars i mesurables i així la família agafarà constància dels avenços que es produeixen. També es pot derivar als pares cap a altres propostes com: Escola de pares i mares Espais de trobades informals. Serveis de recolzament i orientació psicològic. Lago, J.R. (2009). Un assessorament per a la introducció de l'aprenentatge cooperatiu com a eina per a la inclusió escolar. En Badia, T., Lago, J.R., Martí, J i Díez, A. Anàlisi de Casos II Part  Mòdul Didàctic 1. Barcelona: UOC.

INFORME ASPERGER

DATA	20/11/14
PROFESSIONALS IMPLICATS	Irene Soto, Psicòloga infantil M. Luisa Regadera, Psicopedagoga i Directora del centre Joana Mestre Cano, Adjunta de direcció i coordinación, administración i responsable de comunicación.
TASQUES ASSIGNADES	Reunió de coordinació Entrevista psicopedagoga Recepció dels nens Sessió de reeducació de lectoescriptura Sessió amb una nena d’altes capacitats Sessió amb nina amb discalculia Recerca d’informació de la síndrome d’Asperger
OBSERVACIÓ	La reunió amb Na Lluïsa avui aconsegueix sorprendre-me, Primer es fa un buidatge de l’agenda, repartició de tasques...tot com de costum però aquesta vegada hi ha una tasca per a mi; m’encomanen la labor de recerca d’informació sobre la síndrome d’Asperger, per desenvolupar un informe sobre la temàtica, evidentment jo hi venc a bé, em fa molta il·lusió, és més fins ara ho he vingut fent amb tots els tipus de població que entra a l’ISEP.i aquesta vegada no era una excepció, tal i com havia plantejat amb l’anterior entrada. Les sessions transcorren amb bastant normalitat i semblança amb els dies anteriors.
REFLEXIÓ	És molta la bibliografia que he trobat i també els vídeos, discursos, pàgines web…però aquí a més de compartir aquest petit video explicatiu, m’agradaria que llegíssiu aquest paràgraf publicat a la pàgina web de la federació Espectre autista-Asperger de Catalunya, perquè jo opino igual i que és un missatge que el vull fer extensiu a totes les etiquetes que es pengen sempre. “Les persones afectades per la Síndrome d'Asperger, per sobre de qualsevol etiqueta diagnòstica, són persones amb unes característiques individuals (trets de personalitat) que li són pròpies. Per aquest motiu, tot el contingut en aquests punts (fortaleses i debilitats) podria no encaixar per a una persona concreta. No hem d'oblidar que, per darrere de cada etiqueta diagnòstica, prevaleix sempre la persona”