CONCLOENT

CONCLUSIÓ FINAL

En aquests mesos estic acompanyant a la psicopedagoga amb la seva tasca. En un primer moment me va envair la necessitat d’agafar tots els apunts i tornar a repassar assignatura per assignatura. La recerca d’informació i anàlisi la vaig canalitzar cap al tipus de població que acudeix al centre.

He tingut l’oportunitat de veure en un lloc real tot allò que tan sols era teoria per a mi. Hem fet moltes de coses, però per a les característiques del centre allò que més hem treballat  és la interacció directa i individual de nins i nines amb dificultats d’aprenentatge. Tots ells acudeixen a consulta amb les seves famílies per tal de solucionar  o minimitzar els problemes que l’escola les suposa. D’aquí que l’objectiu principal de la psicopedagoga sigui el de garantir el desenvolupament personal i socials dels infants, potenciant totes les capacitats que confonen la personalitat (cognitives, motrius...)

Els dies que m’aporten sensacions o experiències noves, aprofito per fer una entrada al meu bloc, aquesta tasca em permet reflexionar i analitzar allò que estic fent. M’he implicat molt més del que tenia previst, perquè estic gaudint del que faig, però un cert  sentiment de culpabilitat m’envaeix evers la meva família. Quanta paciència tenen amb mi!

Dins el marc teòric del constructivisme estic basant les meves pràctiques, i dic això perquè fem feina amb equip i reflexionem i analitzant.

No fa falta ni dir que aquesta experiència és del tot enriquidora i me permet adquirir noves competències i posar en practica la teoria de tot allò que he après aquests darrers anys.

 Allò que més observo é com identifiquen i es crea un perfil dels nins i nines  que venen a assessorar-se. Allà on estic intervenint de manera més directa  és elaborant material de suport utilitzant totes les possibilitats que les noves tecnologies en brinden.

És molt interesant el procés de detecció definició i consens que realitza l’equip multidisciplinari del centre.

Què he trobat a faltar?, els contactes més directes amb els centres educatius, moltes vegades l’única informació que disposem és l’entrevista escrita que les famílies porten a l’escola perquè les hi emplenin.

Què m’ha costat més? Excessiva empatia amb les famílies. Som mare de dos nins i tal vegada aquesta condició m’apropa més als pares i mares que cerquen el que és millor pels seus fills. Les miro amb molt de respecte i m’impressiono com obren les orelles i els ulls escoltant tot allò que és aconsellable fer per ajudar als infants. M’emociona que agraeixin les petites passes que els seus fills van fent i tot plegat m’omple d’energia pe seguir fent, treballant i formant-me.

MONTON, M.J., REDÓ, M. (1996). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos y utilización. En C. Monereo i Isabel Solé (coords.). El    asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza.

 DOMINGO,J.,FERNANDEZ, J.,NAVAS,J.L.,PEÑAFIEL, F.(2006) La intervención en educación especial :propuestas desde la práctica. Madrid.CCS

 LUQUE,D.: Orientación educativa e intervención psicopedagògica en el alumnado con discapacidad.anàlisis de casos prácticos.Málaga.Aljibe.